Anna

Un cop finalitzada l’assignatura optativa  llenguatges audiovisuals i expressió artística m’agradaria fer-ne una valoració que pugui reflectir tot allò que he anat aprenent i sentint a mesura que l’assignatura s’anava desenvolupant i un cop acabada.

 

S’ha ensenyat un llenguatge vàlid, útil i potent que crec que és important que el sapiguem transmetre a les aules. La importància d’aquest llenguatge és bàsic que l’entenguem, dominem i valorem com a docents per tal de poder transmetre’l a l’aula amb la importància que requereix, degut a que, com altres tipus de llenguatges emprats, l’audiovisual representa una font de riquesa, exactitud, imaginació, creació, ... tan ampli com els altres llenguatges.

Vivim en un món complex, on les imatges fixes i en moviment envaeixen la nostra vida i les accions que fem diàriament. En moltes ocasions aquest tipus de llenguatge és el que determina en les persones els gustos, les prioritats, les preferències de consum,... per aquest motiu és necessari crear alumnes que  estiguin educats i sensibilitzats en aquest aspecte, ajudant-los a ser crítics i coherents amb allò que observen i no uns ciutadans absorbents de tot aquest tipus d’inputs.

Les diverses dimensions tractades a les sessions, tals com la dimensió cultural, la creativa i la didàctica han servit per obrir el ventall de com la fotografia i el vídeo poden entrar dins l’aula. A més a més he pogut veure i aprendre que les estratègies i metodologies per tractar aquest llenguatge són  diverses, les quals desconeixia abans de fer aquesta assignatura.

Potser afirmaria que gràcies a aquesta optativa em veig capaç de portar la fotografia a l’escola i plantejar sessions en les quals s’aprengui a partir d’aquest llenguatge. El VTS, els processos de creació artística, les produccions finals, i molts altres aspectes tenen ara un sentit important per a mi.

Crec que podria dir moltes altres coses que he après, no només en quan a l’àmbit acadèmic sinó també en l’artístic, el cultural, el creatiu i en d’altres aspectes com són l’interès de buscar recursos fora l’escola, els valors que poden aportar les sortides  o l’aprenentatge sobre els treballs dels artistes, etc. En aquest punt opino que ha estat útil veure com altres contextos es plantegen el treball de l’art a les escoles,  com per exemple, el cas d’Anglaterra amb la importància de les relacions entre museu-artista-escola (5x5x5=creativity), el Room13, etc.

 

La manera com s’ha ensenyat ha estat molt coherent amb el missatge que se’ns ha volgut transmetre durant tota l’assignatura. S’ha ensenyat donant importància en allò que els alumnes teníem interès. M’ha agradat el fet de que s’ampliés l’àmbit de fotografia perquè se’ns veia engrescat en la feina i sobretot valoro que hi hagués la oportunitat d’acabar bé la feina, tancant el procés de creació artística i podent fer l’exposició final.

El fet de viure el procés de creació artística de manera tan real i lliure m’ha permès posar-me al lloc dels alumnes, és a dir, m’ha fet viure la manera que es podrien sentir els futurs alumnes en el moment que ells són els protagonistes d’aquest procés de creació artística.

En definitiva l’aprenentatge vivencial ha caracteritzat l’assignatura. Un aprenentatge que es defensa durant tota la carrera i que en poques ocasions tenim la oportunitat de viure i per tant, de ser-ne protagonistes per ser més capaços encara de transmetre’l el dia de demà.

 

 

Valoro molt positivament haver escollit aquesta optativa. Crec que ha estat una de les assignatures en les quals he après coses que no m’imaginava, on casi tot ha estat nou per a mi i on, per tant, he vist superades les meves expectatives. La sensació que em queda un cop haver-la finalitzat és d’aprenentatge i satisfacció amb la feina realitzada, sobretot en l’àmbit de fotografia i el moment de l’exposició de la obra creada.